Els nombres reals es defineixen de manera intuïtiva com el conjunt de nombres que es troben en relació bijectiva amb els punts d'una recta infinita: la recta numèrica. El conjunt dels nombres reals s'expressa per la lletra ℝ (R). El nom de "nombre real" es proposà com a antònim de "nombre imaginari".
El concepte de nombre real es va originar quan es va constatar l'existència dels nombres irracionals. Així, el conjunt dels nombres reals s'origina com la unió del conjunt dels nombres racionals i el conjunt dels irracionals. Igualment inclou també els nombres naturals i els nombres enters. Per tant, els nombres reals poden ser racionals o irracionals, algebraics o relevants; i positius, negatius, o nuls.
Els egipcis utilitzaren per primera vegada les fraccions vulgars prop de l'any 1000 aC; prop del 500 aC el grup de matemàtics grecs encapçalats per Pitàgores se'n adonaren de la necessitat dels nombres irracionals. Els nombres negatius van ser inventats per matemàtics indis prop del 600, i possiblement reinventats a la Xina poc després, i no es van fer servir a Europa fins al segle XVII, si bé a finals del XVIII Leonard Euler descartà soluciones negatives per a les equacions perquè ho considerava irreal. En Eixe segle, al càlcul s'utilitzava un conjunt de nombres reals sense una definició concisa, cosa que finalment esdevinguè amb la definició rigorosa feta per Georg Cantor en 1871.
Informacion de wikipedia
No hay comentarios:
Publicar un comentario